-
Néts i germans, orfes de pare i mare, homes o dones, sempre que en la data de la defunció siguen:
-
Menors de 18 anys o més grans amb una reducció de la capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
-
Menors de 22 anys, quan no efectuen un treball lucratiu o, si el realitzen, quan els ingressos que obtinguen, en còmput anual, no superen el límit del 75% del salari mínim interprofessional que es fixe a cada moment, també en còmput anual.
-
-
Mare i àvies viudes, solteres, casades, el marit de les quals tinga més de 60 anys o estiga incapacitat per a la feina, separades judicialment o divorciades.
-
Pare i avis de més de 60 anys o incapacitats per a qualsevol feina.
-
Fills i germans de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, ambdues en la modalitat contributiva, o d'aquells treballadors que en morir reunien els requisits per al reconeixement del dret a pensió de jubilació o d'incapacitat permanent (l'expedient d'incapacitat permanent dels quals es trobara pendent de resolució), homes o dones de més de 45 anys, que siguen solters, vidus, separats judicialment o divorciats, sempre que acrediten dedicació prolongada a l'atenció del causant.
Tots els beneficiaris hauran de complir, a més, els requisits següents:
-
Haver conviscut amb el causant i a càrrec seu des de, com a mínim, dos abans de la defunció del causant o des de la mort del familiar amb el qual convisqueren, si esta mort haguera tingut lloc durant el període esmentat.
-
No tenir dret a pensió pública.
-
No tindre mitjans de subsistència, per tenir ingressos econòmics iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i de familiars amb obligació i possibilitat de prestar-los aliments.
Estan obligats a "prestar-se aliments", segons el que establixen els articles 142 i 143 del Codi Civil, els cònjuges, ascendents i descendents; els germans només es deuen els "auxilis necessaris per a la vida", per la qual cosa queden exclosos de l'obligació de prestar aliments.