Ingrés Mínim Vital

Resultados de la búsqueda

La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en l'idioma seleccionat. Disculpeu les molèsties.
Idiomes disponibles: Castellano

La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en l'idioma seleccionat. Disculpeu les molèsties.
Idiomes disponibles: Castellano

L’Ingrés Mínim Vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per cobrir les seues necessitats bàsiques.

Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social, i garantix un nivell mínim de renda als qui es troben en situació de vulnerabilitat econòmica.  Perseguix garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

Opera com una xarxa de protecció dirigida a permetre el trànsit des d’una situació d’exclusió a una participació en la societat. Per a això, contindrà en el seu disseny incentius a l’ocupació i a la inclusió, articulats a través de diferents fórmules de cooperació entre administracions.


Reintegrament de prestacions indegudament percebudes

L’Institut Nacional de la Seguretat Social podrà revisar d’ofici, en perjudici dels beneficiaris, els actes relatius a la prestació d’ingrés mínim vital, sempre que la revisió esmentada s’efectue dins del termini màxim de quatre anys des que es va dictar la resolució administrativa que no haguera estat impugnada. Així mateix, en tal cas podrà d’ofici declarar i exigir la devolució de les prestacions percebudes de manera indeguda.

L’entitat gestora podrà rectificar en qualsevol moment els errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d’omissions o inexactituds en les declaracions del beneficiari, i també reclamar les quantitats que, si escau, s’hagueren percebut de manera indeguda per tal motiu.

En supòsits diferents als indicats en els paràgrafs anteriors, la revisió en perjudici dels beneficiaris s’efectuarà de conformitat amb la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social.

Quan mitjançant resolució s’acorde l’extinció o la modificació de la quantia de la prestació a conseqüència d’un canvi en les circumstàncies que van determinar-ne el càlcul i no existisca dret a la prestació o l’import a percebre siga inferior a l’import percebut, els beneficiaris de la prestació estaran obligats a reintegrar les quantitats percebudes de manera indeguda, mitjançant el procediment establert al Reial Decret 148/1996, de 5 de febrer, pel qual es regula el procediment especial per al reintegrament de les prestacions de la Seguretat Social percebudes de manera indeguda i al Reial Decret 1415/2004, d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social.

Seran responsables solidaris del reintegrament de les prestacions percebudes de manera indeguda els beneficiaris i totes aquelles persones que en virtut de fets, omissions, negocis o actes jurídics participen en l’obtenció d’una prestació de forma fraudulenta. Als responsables solidaris se’ls podrà exigir el principal, els recàrrecs i els interessos que s’hagen d’exigir al primer responsable, i totes les costes que es generen per al cobrament del deute.

En els supòsits anteriors, transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari sense pagament del deute, s’aplicaran els recàrrecs corresponents i començarà la meritació d’interessos de demora, sense perjudici que estos últims només siguen exigibles respecte del període de recaptació executiva. En els supòsits que es determinen reglamentàriament, l’entitat gestora podrà acordar compensar el deute amb les mensualitats de l’ingrés mínim vital fins a un determinat percentatge màxim de cada mensualitat.

Duració

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud.
Es mantindrà mentre subsistisquen els motius que van donar lloc a la seua concessió i es complisquen els requisits i obligacions previstos en la Llei.

  • Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

a) Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.

b) Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.

c) De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència dels requisits establerts o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolga l’entitat gestora.

En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.

d) Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.

e) Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent a què es produïsquen les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tinga coneixement, sense perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persistisquen les circumstàncies que l’hagueren causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguen els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què hagueren decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaiga.

  • Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

a) Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracte d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que complisca els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta  en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà a la data de la mort, els efectes econòmics del dret que puga correspondre a la unitat de convivència en funció de les seues noves circumstàncies es produiran a partir del dia primer del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·licite dins del termini assenyalat.    

b) Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.

c) Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determine.      

d) Sortida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.

e) Renúncia del dret.

f) Suspensió de la prestació per temps superior a un any.

g) Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.

h) Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presenten les causes extintives.

Preguntes Freqüents

A Preguntes Freqüents hi ha publicada una sèrie de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre esta nova prestació. S’aniran actualitzant per a incloure els que es vagen produint.

Complementary Content
${loading}