Història de la Seguretat Social

El punt de partida de les polítiques de protecció és la Comissió de Reformes Socials (1883), que es va encarregar de l'estudi de qüestions que promoguessin la millora i el benestar de la classe obrera. El 1900 es va crear la primera assegurança social, la Llei d'Accidents Laborals, i l'any 1908 va aparèixer l'Institut Nacional de Previsió, en el qual s'integren les caixes que gestionen les assegurances socials que van sorgint.

Posteriorment, els mecanismes de protecció evolucionen cap a una sèrie d'assegurances socials, entre les quals destaquen el Retir obrer (1919), l'Assegurança Obligatòria de Maternitat (1923), l'Assegurança d'Atur Forçós (1931), l'Assegurança per Malaltia (1942), l’Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa (SOVI) (1947). Aviat es va veure que la protecció que garantien aquestes assegurances era insuficient, la qual cosa va motivar l'aparició d'altres mecanismes de protecció articulats a través de les Mutualitats laborals, organitzades per sectors de treball. Aquestes mutualitats oferien unes prestacions amb l'objectiu de completar la protecció ja existent. Com que hi havia un gran nombre de Mutualitats, aquest sistema de protecció va causar discriminacions entre la població laboral, va produir desequilibris financers i va dificultar enormement una gestió racional i eficaç.

El 1963 apareix la Llei de Bases de la Seguretat Social, el principal objectiu de la qual era implantar un model unitari i integrat de protecció social, amb una base financera de repartiment, gestió pública i participació de l'Estat en el finançament. Malgrat aquesta definició de principis, molts dels quals es van recollir a la Llei General de la Seguretat Social de 1966, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1967, encara perduraven antics sistemes de cotització allunyats dels salaris reals dels treballadors i l'absència de revaloracions periòdiques. La tendència a unificar el sistema tampoc no es va concretar, ja que continuava havent-hi un gran nombre d'organismes superposats. 

La Llei de Finançament i Perfeccionament de l'Acció Protectora de 1972 va intentar corregir els problemes financers, però només va aconseguir accentuar-los, ja que va augmentar l'acció protectora sense establir els recursos que havien de proporcionar-li cobertura financera. Per això, no va ser fins a l'arribada de la democràcia a Espanya i l'aprovació de la Constitució quan es van dur a terme una sèrie de reformes en diferents camps que integraven el sistema de la Seguretat Social.

En efecte, l'article 41 de la Constitució estableix que els poders públics mantindran un règim públic de seguretat social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients en situacions de necessitat, sobretot en cas d'atur, i indica que l'assistència i les prestacions complementàries seran lliures.

La primera gran reforma s'esdevé amb la publicació del Reial Decret Llei 36/1978, de 16 de novembre, que segons el que es va acordar als Pactes de la Moncloa, crea un sistema de participació institucional dels agents socials que afavoreix la transparència i la racionalització de la Seguretat Social, com també l'establiment d'un nou sistema de gestió a càrrec dels Organismes següents:

A la dècada dels vuitanta es va introduir un seguit de mesures encaminades a millorar i perfeccionar l'acció protectora mitjançant l'extensió de les prestacions als col·lectius sense cobertura i la incorporació de mecanismes per augmentar l'estabilitat econòmica del sistema de la Seguretat Social. Entre aquestes mesures, cal fer esment de l'equiparació progressiva de les bases de cotització amb els salaris reals, la revaloració de les pensions en funció de la variació de l'índex de preus al consum, l'ampliació dels períodes necessaris per accedir a les prestacions i per al càlcul de les pensions, la simplificació de l'estructura de la Seguretat Social, l'inici de la separació de les funcions de finançament, de tal manera que les prestacions de caràcter contributiu es financessin a partir de les cotitzacions socials, mentre que les de tipus no contributiu obtinguessin la cobertura financera mitjançant l'ampliació general. Aquest procés va permetre una generalització progressiva de l'assistència sanitària.

En aquesta dècada, es crea la Gerència d'informàtica de la Seguretat Social, per coordinar i controlar l'actuació dels serveis d'informàtica i processament de dades de les diferents Entitats Gestores.

A la dècada dels noranta es van produir una sèrie de canvis socials que han repercutit en qüestions molt diverses i també han exercit una notable influència en el sistema de la Seguretat Social: canvis al mercat laboral, un augment de la mobilitat, la incorporació de la dona al món del treball, entre altres, que han obligat a adaptar la protecció a les noves necessitats.

El 1995 es va signar el Pacte de Toledo, amb el suport de totes les forces polítiques i socials, que va motivar canvis importants i la creació d'un full de ruta per garantir l'estabilitat financera i les prestacions de la Seguretat Social en el futur.

La introducció de les prestacions no contributives, la racionalització de la legislació de la Seguretat Social (mitjançant el Text Refós de 1994), una major adequació entre les prestacions rebudes i l'exempció de cotització efectuada prèviament, la creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social, la incorporació dels mecanismes de jubilació flexible i d'incentivació de la prolongació de la vida laboral o les mesures de millora de la protecció en els casos en què l'import de les pensions és més baix són alguns exemples dels canvis que han tingut lloc des de 1990 i fins a l'actualitat en l'àmbit de la Seguretat Social.

A més a més, en aquests darrers anys la Seguretat Social també s'ha adaptat a l'aparició de les noves tecnologies i l'auge dels serveis per via telemàtica, amb el naixement i desenvolupament d'una pàgina web pròpia i la Seu electrònica, i també la incorporació i l'optimització continuada dels serveis disponibles per Internet. En aquest sentit, podem dir que la pàgina web ha rebut diversos premis que reconeixen la feina feta i, per això, continuem apostant per una millora continua dels serveis que els ciutadans poden trobar-hi.

Com a recompensa per la labor duta a terme des dels seus orígens, tant la Seguretat Social com els organismes que la integren han estat distingits amb diversos premis i reconeixements, que reconeixen i consoliden la gran tasca social que han fet en tota la seva trajectòria.


En la siguiente tabla podrá descargarse los siguientes Documentos.
Documentos Descàrrega Fecha
40 Anys de Protecció Social Descargar documento 40 Anys de Protecció Social. El document s'obrirà en una finestra nova.(PDF,340 KB) 07/02/2019
Complementary Content
${loading}