MINISTERIO
DE EMPLEO
Y SEGURIDAD SOCIAL

Seguretat Social

Escut d'Espanya i logotip del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social amb un enllaç amb la seua pàgina web. Enllaç en una nova finestra. Logotip de la Seguretat Social amb enllaç a la pàgina d'inici
Informació lingüística
Buscador avançat

Treballadors

Causants / Beneficiaris




  • Les persones integrades en el Règim General de Seguretat Social, afiliades i en alta o en situació assimilada a la de l'alta, que reunisquen el període mínim de cotització exigit:
    • Si la defunció és a causa d'una malaltia comuna:

      500 dies dins d'un període ininterromput de 5 anys immediatament anteriors a la defunció o a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar, si el causant es trobava en situació d'alta o assimilada sense obligació de cotitzar.

      No obstant això, se suprimix el requisit de cotització per a les prestacions d'orfandat si en morir el causant este es trobava en situació d'alta o assimilada a la d'alta.

      En el cas dels treballadors amb contractes a temps parcial, per a acreditar el període de cotització exigit, a partir del 04-08-2013,  s'aplicaran les regles establides en el Reial Decret-llei 11/2013, de 2 d'agost.

      A este efecte, quan es tracte de treballadors inclosos en el Sistema especial per a empleats de la llar, des del 2012 fins al 2018, les hores efectivament treballades es determinaran en funció de les bases de cotització a què es referix la disposició transitòria setzena de la LGSS, dividides per l'import fixat per a la base mínima horària del Règim General per la LPGEper a cada un dels exercicis esmentats. 
    • Si la defunció és a causa d'un accident, siga laboral o no, o d'una malaltia professional, no s'exigix cap període previ de cotització.
    • Tampoc no s'exigix cap període previ de cotització per a l'auxili per defunció.
  • Les persones que, en la data de la defunció, "no es troben" en alta o en situació assimilada a la de l'alta, causaran dret a pensió sempre que reunisquen un període mínim de cotització de 15 anys. En cap cas, es tindrà dret al cobrament de quantitats corresponents a exercicis anteriors a 1-1-99.
  • Els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural, que complisquen el període de cotització que, si és el cas, estiga establit.

  • Els pensionistes de jubilació en la seua modalitat contributiva.
  • Els pensionistes d'incapacitat permanent. Es consideren morts per accident de treball o malaltia professional els qui tinguen reconeguda per tals contingències una incapacitat permanent absoluta o la condició de gran invàlid.
  • Els treballadors que hagen posat fi a la seua activitat laboral amb dret a pensió de jubilació en la modalitat contributiva i muiren sense haver-la sol·licitat.
  • Els treballadors desapareguts en ocasió d'un accident, siga o no laboral, en circumstàncies que facen presumible la seua mort, i dels que no se n'haja tingut notícia durant els 90 dies naturals següents al de l'accident. En este cas, no s'origina mai dret a l'auxili per defunció.
  • Els treballadors amb dret a pensió per incapacitat permanent total que van optar per la indemnització especial a un tant alçat a favor dels menors de 60 anys.


A més dels requisits generals (afiliació, alta i cotització) exigits al causant en cada situació, per a accedir a la pensió de viudetat, els beneficiaris hauran d'acreditar uns altres requisits específics en determinades circumstàncies.

  • El cònjuge supervivent, en el supòsit de defunció derivada d'una malaltia comuna anterior al matrimoni, haurà d'acreditar un dels requisits següents:

    • Que hi haja fills en comú.
    • Que el matrimoni s'haja celebrat amb un any d'antelació a la defunció. No s'exigirà esta durada del vincle matrimonial si en el moment de celebrar el matrimoni s'acredita un període de convivència com a parella de fet amb el causant que, sumat amb el de la durada del matrimoni, supere els dos anys.

Quan el cònjuge no acredite un d'estos requisits, podrà accedir a una prestació temporal de viudetat, sempre que complisca la resta dels requisits exigits. 

  • Els separats judicialment o divorciats, sempre que en este últim cas no hagueren contret un nou matrimoni o constituït una parella de fet, quan hagueren sigut creditors de la pensió compensatòria a la que es refereix l'|art. 97 del Codi Civil i esta quedara extingida per la defunció del causant. A partir del 01-01-2010, en el supòsit que la quantia de la pensió de viudetat fora superior a la pensió compensatòria, eixa es disminuirà fins a arribar a la quantia d'esta última.

A l'efecte d'entendre acreditat el requisit de ser creditor de la pensió compensatòria, a qui se supedita l'accés a la pensió de viudetat en els casos de separació judicial i divorci, només caldrà:

  1. Que el sol·licitant de la pensió de viudetat, separat o divorciat del difunt figure com a beneficiari de pensió compensatòria en la sentència corresponent.
  2. Que este dret no s'haja extingit per alguna de les causes establides en l'article 101 del Codi Civil o que, si es tracta d'una altra pensió equiparable, continue vigent en la data del fet causant (s'entendrà acreditat mitjançant la declaració responsable del sol·licitant).
  3. La pensió compensatòria establida en la sentència i les regles que s'hi hagen fixat seran tingudes en compte a l'efecte de la limitació prevista de la pensió de viudetat (sobre este punt també es pot pronunciar l'interessat mitjançant la declaració responsable, ja que pot existir modificació sobre la quantia i les bases per a la seua actualització).

En tot cas, tindran dret a pensió de viudetat, encara que no siguen creditores de la pensió compensatòria, les dones que puguen acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o del divorci mitjançant sentència ferma o arxivament de la causa per extinció de la responsabilitat penal per defunció; a falta de sentència, a través de l'orde de protecció dictada a favor seu o de l'informe del Ministeri Fiscal que indique l'existència d'indicis de violència de gènere, així com qualsevol altre mitjà de prova admés en Dret (aplicable a defuncions produïdes a partir de l'1-01-08).

Quan la separació judicial o el divorci siga anterior a l'1-01-2008, el reconeixement del dret a la pensió no quedarà condicionat al fet que la persona divorciada o separada judicialment siga creditora d'una pensió compensatòria, sempre que:

  • Entre la data del divorci o la separació judicial i la data de defunció del causant no hagen transcorregut més de 10 anys.
  • El vincle matrimonial haja tingut una durada mínima de 10 anys.
  • A més, cal complir alguna de les condicions següents: o l'existència de fills comuns del matrimoni; o que el beneficiari tinga una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant.

La quantia de la pensió resultant es calcula d'acord amb la normativa vigent abans de l'1-01-2008 (entrada en vigor de la Llei 40/2007, de 4 de desembre).

Això també s'aplica a les defuncions produïdes entre l'1-01-2008 i el 31-12-2009, sempre que el divorci o la separació judicial s'haja produït abans de l'1-01-2008. 

La persona divorciada o separada judicialment que haja sigut deutora de la pensió compensatòria no tindrà dret a pensió de viudetat.

A partir de l'1-1-2013, també tindran dret a la pensió les persones divorciades o separades judicialment abans de l'1-1-2008 que no hagen sigut creditores de la pensió compensatòria, encara que no complisquen els altres requisits exigits en la disposició transitòria 18a (que entre la data de divorci o separació i la defunció del causant no hagen transcorregut més de 10 anys; que el matrimoni haja durat almenys 10 anys, que tinguen fills comuns), sempre que:

  • Tinguen 65 anys o més,
  • No tinguen dret a cap altra pensió pública i
  • La durada del matrimoni amb el causant de la pensió no haja sigut inferior a 15 anys.
  • El supervivent el matrimoni del qual haguera sigut declarat nul, a qui se li haja reconegut el dret a la indemnització prevista en l'Iart.  98 del Codi Civil, sempre  que no haguera contret noves noces o constituït una parella de fet degudament acreditada.
  • El cònjuge sobrevivent de la parella de fet, sempre que acredite:

    • Que la defunció és posterior a 01-01-08.
    • La inscripció de la parella de fet en un dels registres específics existents a les Comunitats Autònomes (CA) o Ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic on conste la constitució de la parella, en tots dos casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte a la data de defunció del causant.
    • Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys.
    • Que, durant el període de convivència, cap component de la parella estava impedit per a contraure matrimoni ni tenia cap vincle matrimonial amb una altra persona.
    • Que els seus ingressos:
      • Durant l'any natural anterior a la defunció, no van assolir el 50% de la suma dels propis més els del causant haguts en el mateix període, o el 25%  en el cas d'inexistència de fills comuns amb dret a pensió d'orfandat.
      • O alternativament que són inferiors a 1,5 vegades l'import del SMI  vigent en el moment de la defunció, requisit que s'haurà de presentar tant en el moment del fet causant com durant la seua percepció. El límit assenyalat s'incrementarà en 0,5 vegades la quantia del SMI vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisca amb el cònjuge sobrevivent.

Es consideren que són ingressos els rendiments de treball i de capital, i també els de caràcter patrimonial, en els termes en què són computats per al reconeixement dels complements per a mínims de pensions.



Es consideren situacions assimilades a la de l'alta, pel que fa a la concessió d'estes prestacions:

  • La situació legal de desocupació, total i subsidiada, i la de desocupació involuntària una vegada exhaurida la prestació contributiva o assistencial, sempre que en esta situació es mantinga la inscripció com a desocupat a l'oficina d'ocupació.
  • La situació del treballador durant el període corresponent a les vacacions anuals retribuïdes de què no haja gaudit abans de la fi del contracte.
  • L'excedència forçosa.
  • El període de temps en què el treballador estiga en situació d'excedència per estar a càrrec d'un fill, d'un menor acollit o d'altres familiars, que exedisca el període considerat de cotització efectiva en l'article 237 de la LGSS.
  • El trasllat del treballador fora del territori nacional per indicació de l'empresa.
  • Els períodes d'inactivitat entre faenes de temporada.
  • Els períodes de presó conseqüència dels supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia, d'acord amb les condicions regulades a la Llei 18/1984, de 8 de juny.
  • Els períodes de percepció de l'ajuda equivalent a la jubilació anticipada i l'ajuda prèvia a la jubilació ordinària.
  • La situació d'incapacitat temporal que subsistix una vegada extingit el contracte.
  • La situació de maternitat o paternitat que subsistisca una vegada extingit el contracte de treball o que comence mentres es percep la prestació per desocupació.
  • En el cas dels treballadors afectats pel síndrome tòxic que, per este motiu, van deixar d'exercir en algun moment la seua activitat laboral o professional i no han pogut reprendre l'exercici, que hagen estat en situació d'alta en algun dels règims del sistema de la Seguretat Social, la situació assimilada s'entén en relació amb el règim a què pertanyia el treballador quan va deixar de dur a terme la seua activitat i també en relació amb les contingències comunes.
  • El període de suspensió del contracte de treball per decisió de la treballadora que es veja obligada a abandonar el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de la violència de gènere. 


Copyright © Seguridad Social 2018. Tots els drets reservats. Avis lega