Seguretat Social

Causants / requisits

• Les persones integrades en el Règim General de Seguretat Social, afiliades i en alta o en situació assimilada a la de l'alta, que reunisquen el període mínim de cotització exigit:
  
  • Si la defunció és causada per malaltia comuna:
    
    500 dies dins d'un període ininterromput de 5 anys immediatament anteriors al de defunció o a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar, si el causant es trobara en situació d'alta o assimilada sense obligació de cotitzar.
    
    No obstant això, es suprimeix el requeriment de cotització per a les prestacions d'orfandat si en morir el causant, aquest es troba en alta o en situació assimilada a la d'alta.
    
    En el cas dels treballadors amb contractes a temps parcial, de relleu i fix-discontinu, per a acreditar els períodes de cotització, es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades en funció de les hores treballades, tant ordinàries com complementàries, calculant la seua equivalència en dies teòrics de cotització:
    
    
    • El nombre d'hores treballades de manera efectiva es divideix per 5, l'equivalent diari del còmput de 1.826 hores anuals.
    • El període de 5 anys, dins del qual han d'estar compresos els 500 dies, s'incrementarà en la mateixa proporció en què es reduïsca la jornada efectivament realitzada respecte a la jornada habitual en l'activitat corresponent.
    • La fracció de dia, en cas que n'hi haja, s'assimila a dia complet.

    A aquests efectes, quan es tracte de treballadors inclosos en el Sistema especial per a empleats de llar, des de 2012 fins a 2018, les hores efectivament treballades en el mateix es determinaran en funció de les bases de cotització a què es refereixen els números 1er, 2on i 3er de l'apartat 2.a) de la disposició addicional 39 de la Llei 27/2011, dividides per l'import fixat per a la base mínima horària del Règim General per la LPGE per a cada un d'els exercicis esmentats. 

  • Si la defunció es causada per un accident, siga o no de treball, o a malaltia professional no s'exigeix període previ de cotització.
    
  • Tampoc s'exigeix cap període previ de cotització per a l'auxili per defunció.

• Els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural, que complisquen el període de cotització que, si és el cas, estiga establit.

• Els pensionistes de jubilació en la modalitat contributiva.

• Els pensionistes d'incapacitat permanent. Es consideren morts per accident de treball o malaltia professional els qui tinguen reconeguda per tals contingències una incapacitat permanent absoluta o la condició de gran invàlid.

• Els treballadors que hagueren cessat en el seu treball amb dret a pensió de jubilació en la seua modalitat contributiva i moriren sense haver-la sol·licitat.

• Els treballadors desapareguts en ocasió d'un accident, siga o no laboral, en circumstàncies que facen presumible la seua mort, i dels que no se n'haja tingut notícia durant els 90 dies naturals següents al de l'accident. En aquest cas, no es causa mai dret a l'auxili per defunció.

• Els treballadors amb dret a pensió per incapacitat permanent total que van optar per la indemnització especial a un tant alçat a favor dels menors de 60 anys.

PUJAR

Beneficiaris / requisits

A més dels requisits generals (afiliació, alta i cotització) exigits al causant en cada situació, per a accedir a la pensió de viudetat, els beneficiaris han d'acreditar altres requisits específics en determinades circumstàncies.

• El cònjuge supervivent,, en el supòsit de defunció derivat de malaltia comú anterior al matrimoni, haurà d'acreditar un dels següents requisits:
  
  
  • Que hi haja fills comuns.
  • Que el matrimoni s'hagués celebrat amb un any d'antelació a la defunció. No s'exigirà la duració del vincle matrimonial quan en la data de celebració s'acreditara un període de convivència amb el causant com a parella de fet  degudament acreditat que, sumat al de duració del matrimoni, haguera superat els dos anys.

Quan el cònjuge no acredite un d'aquests requisits, podrà accedir a una prestació temporal de viudetat, sempre que reunisca la resta dels requisits exigits. 

• Els separats judicialment o divorciats, sempre que en este últim cas no hagueren contret un nou matrimoni o constituït una parella de fet, quan hagueren sigut creditors de la pensió compensatòria a la que es refereix l'|art. 97 del Codi Civil i aquesta quedarà extingida per  la defunció del causant. A partir del 01-01-2010, en el supòsit de que la quantia de la pensió de viudetat fora superior a la pensió compensatòria, eixa es disminuirà fins a arribar a la quantia d'aquesta última.
  
  En qualsevol cas, tindran dret a pensió de viudetat, encara que no siguen creditores de la pensió compensatòria, les dones que pogueren acreditar que eren víctimes de la violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci mitjançant sentencia ferma, o arxiu de la causa per extinció de la responsabilitat penal per defunció; en efecte de sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o informe del Ministeri Fiscal que indique l'existència d'indicis de violència de gènere, així com qualsevol altre medi de prova admès en Dret (aplicable a defuncions produïdes a partir de 01-01-08).
  
  Quan la separació judicial o divorci siga anterior a 01-01-2008, el reconeixement del dret a la pensió no quedara condicionat a què la persona divorciada o separada judicialment siga creditora de pensió compensatòria sempre que:
  • Entre la data del divorci o separació judicial i la data de la defunció del causant, no n'hagen transcorregut més de10 anys.
  • El vincle matrimonial haja tingut una durada mínima de 10 anys.
  • A més, es complisca alguna de les condicions següents: o l'existència de fills comuns del matrimoni o que el beneficiari tinga una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant.
  La quantia de la pensió resultant es calcularà d'acord amb la normativa vigent amb anterioritat a 01-01-2008 (entrada en vigor de la Llei 40/2007, del 4 de desembre).
  
  Allò disposat anteriorment s'aplica a també a les defuncions produïdes entre l'01-01-2008 i el 31-12-2009, sempre que el divorci o la separació judicial s'haja produït abans del 01-01-2008.  
  
  La persona divorciada o separada judicialment que haguera sigut deutora de la pensió compensatòria no tindrà dret a pensió de viudetat.
  
• El supervivent el matrimoni del qual haguera sigut declarat nul, a qui se li haja reconegut el dret a la indemnització prevista en l'Iart.  98 del Codi Civil, sempre  que no haguera contret noves noces o constituït una parella de fet degudament acreditada.
  
• El supervivent de la parella de fet, sempre que acredite:
  
  
  • Que la defunció siga posterior a 01-01-08.
  • La inscripció de la parella de fet en algun dels registres específics existents en les Comunitats Autònomes (CCAA) o Ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic en que conste la constitució d'aquesta parella, en ambos casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte de la data de defunció del causant.

  En les CCAA amb Dret Civil propi, la consideració de parella de fet i la seua acreditació es durà a terme conforme a la seua legislació específica, cumplint-se el requisit de convivència.

  • Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una duració ininterrompuda no inferior a 5 anys.
  • Que, durant el període de convivència, ningun component de la parella estava impedit per a contraure matrimoni ni tenia vincle matrimonial amb altra persona.
  • Que els seus ingressos:
    • Durant l'any natural anterior a la defunció, no assoliren el 50% de la suma dels propis més els del causant haguts en el mateix període, o el 25%  en el cas d'inexistència de fill comuns amb dret a pensió d'orfandat.
    • O alternativament, que són inferiors a 1,5 vegades l'import del SMI  vigent al moment de la defunció, requisit que haurà de concórrer tant en el moment del fet causant com durant la seua percepció. El límit indicat s'incrementarà en 0,5 vegades la quantia del SMI vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisca amb el supervivent.

Es consideren com a ingressos els rendiments de treball i de capital així com els de caràcter patrimonial, en els termes en que són computats per al reconeixement dels complements per a mínims de pensions.

PUJAR

Situacions assimilades a la de l'alta

Es consideren situacions assimilades a la de l'alta pel que fa a la concessió d'estes prestacions:

• La situació legal de desocupació, total i subsidiada, i la d'atur involuntari un cop esgotada la prestació contributiva o assistencial, sempre que la persona continue inscrita com a desocupada a l'oficina d'ocupació.

• La situació del treballador durant el període corresponent a les vacances anuals retribuïdes de què no hagi gaudit abans de la fi del contracte.

• L'excedència forçosa.

• El període de temps en què el treballador estiga en situació d'excedència per estar a càrrec d'un fill, de menor acollit o d'altres familiars, que excedisca del període considerat de cotització efectiva a l'article 180 de la LGSS.

• El trasllat del treballador fora del territori nacional per indicació de l'empresa.

• La subscripció de conveni especial  en els seus diferents tipus.

• Els períodes d'inactivitat entre feines de temporada.

• Els períodes de presó conseqüència dels supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, d'acord amb les condicions regulades a la Llei 18/1984, de 8 de juny.

• Els períodes de percepció de l'ajuda equivalent a la jubilació anticipada i l'ajuda prèvia a la jubilació ordinària.

• La situació d'incapacitat temporal que subsisteix una vegada extingit el contracte.

• La situació de pròrroga d'efectes  de la incapacitat temporal.

• En el cas dels treballadors afectats pel síndrome tòxic que, per este motiu, van deixar d'exercir en algun moment la seua activitat laboral o professional i no han pogut reprendre l'exercici, que hagen estat en situació d'alta en algun dels règims del sistema de la Seguretat Social, la situació assimilada s'entén en relació amb el règim a què pertanyia el treballador quan va deixar de dur a terme la seua activitat i també en relació amb les contingències comunes.

• El període de suspensió del contracte de treball per decisió de la treballadora que es veja obligada a abandonar el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de la violència de gènere. 

PUJAR