Seguretat Social

Història de la Seguretat Social

El punt de partida de les polítiques de protecció se situa en la fundació de la Comissió de Reformes Socials (1883), que es va encarregar de l'estudi de qüestions relacionades amb la millora i el benestar de la classe obrera. En 1900, es va crear la primera assegurança social, Llei d'Accidents de Treball i, en 1908, va aparéixer l'Institut Nacional de Previsió, on es van integrar les caixes que gestionaven les assegurances socials que sorgien.

Posteriorment, els mecanismes de protecció van desembocar en una sèrie d'assegurances socials entre les quals cal destacar el Retir Obrer (1919), l'Assegurança Obligatòria de Maternitat (1923), l'Assegurança de Desocupació Forçosa (1931),  Assegurança de Malaltia (1942) i Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa (SOVI) (1947). Prompte va ser evident que la protecció dispensada per aquestes assegurances no era suficient, cosa que va portar a l'aparició d'altres mecanismes de protecció articulats a través de les Mutualitats Laborals. Aquestes es van organitzar per sectors laborals i tenien com objectiu completar la protecció ja existent mitjançant les seues prestacions. Donat el gran nombre de Mutualitats, aquest sistema de protecció va generar discriminacions entre la població laboral, va produir desequilibris financers i va dificultar en gran misura una gestió racional i eficaç.

En 1963, va aparéixer la Llei de Bases de Seguretat Social amb l'objectiu principal d'implantar un model unitari i integrat de protecció social amb una base financera de repartiment, gestió pública i participació de l'Estat en el finançament. Malgrat aquesta definició de principis, molts dels quals es van recollir a la Llei General de la Seguretat Social de 1966, amb vigència de l'1 de gener de 1967, encara perduraven antics sistemes de cotització allunyats dels salaris reals dels treballadors i no es feien revaloritzacions periòdiques. La tendència a l'unitat no es va plasmar perquè existia una multitud d'organismes superposats. 

La Llei de Finançament i Perfeccionament de l'Acció Protectora de 1972 va intentar corregir els problemes financers existents, però els va agreujar perquè va incrementar l'acció protectora sense establir recursos que li donaran una cobertura financera suficient. En conseqüència, les reformes dels diferents àmbits del sistema de la Seguretat Social no es van realitzar fins a la implantació de la democràcia en Espanya i a l'aprovació de la Constitució.

Així, a l'article 41 de la Constitució s'estableix que els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garantisca l'assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i les prestacions complementàries seran lliures.

La primera gran reforma es produeix amb la publicació del Reial Decret Llei 36/1978, de 16 de novembre, que, segons l'acordat als Pactes de la Moncloa, crea un sistema de participació institucional dels agents socials que afavoreix la transparència i racionalització de la Seguretat Social, així com l'establiment d'un sistema de gestió nou integrat pels organismes següents:

• L'Institut Nacional de la Seguretat Social, encarregat de la gestió de les prestacions econòmiques del sistema.
• L'Institut Nacional de la Salut, per les prestacions sanitàries (Organisme que posteriorment pasarà a denominar-se Institut Nacional de Gestió Sanitària)..
• Institut Nacional de Servicis Socials, per la gestió dels servicis socials (Organisme que posteriorment pasarà a denominar-se Institut de Majors i Servicis Socials).
• L'Institut Social de la Marina, encarregat de la gestió dels treballadors de la mar.
• La Tresoreria General de la Seguretat Social, caixa única del sistema. Actua en aplicació dels principis de solidaritat.

A la dècada dels vuitanta es van aplicar una sèrie de mesures mirant a millorar i perfeccionar l'acció protectora mitjançant l'extensió de les prestacions pels col·lectius no coberts i el manteniment de l'estabilitat econòmica del sistema de la Seguretat Social. D'entre aquestes mesures, cal destacar el procés d'equiparació gradual de les bases de cotització amb els salaris reals, la revalorització de les pensions en funció de la variació de l'índex de preus de consum, l'ampliació dels períodes necessaris per accedir a les prestacions i pel càlcul de les pensions, la simplificació de l'estructura de la Seguretat Social i el començament de la separació de les funcions de finançament, de forma que les prestacions de caràcter contributiu es finançaren progressivament a càrrec de les cotitzacions socials, mentre que les no contributives trobaren cobertura financera a l'ampliació general. Aquest procés va permetre la generalització progressiva de l'assistència sanitària.

En esta dècada, es va crear la Gerència d'Informàtica de la Seguretat Social per tal de coordinar i controlar l'actuació dels servicis d'informàtica i tractament de dades de les diferents entitats gestores.

La dècada dels noranta va suposar una sèrie de canvis socials que han afectat qüestions molt variades i que han tingut influència dins el sistema de Seguretat Social: canvis en el mercat de treball, major mobilitat al mateix, incorporació de la dona al mon laboral etc., que han fet necessari adaptar la protecció a les noves necessitats.

A 1995 es va firmar el Pacte de Toledo amb el suport de totes les forces polítiques i socials. Com a conseqüència, es van produir importants canvis i es va establir un full de ruta  per garantir l'estabilitat financera i les prestacions futures de la Seguretat Social.

La implantació de les prestacions no contributives, la racionalització de la legislació de la Seguretat Social (mitjançant el nou text refós de 1994), la millor adequació entre les prestacions rebudes i l'exoneració de cotització realitzada prèviament, la creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social,  la introducció dels mecanismes de jubilació flexible i d'incentivació de la prolongació de la vida laboral o les mesures de millora de la protecció en els casos de menor quantia de pensions són alguns exemples dels canvis introduïts des de 1990 fins ara en la Seguretat Social.

En els darrers anys, la Seguretat Social s'ha adaptat al seu torn a l'aparició de les noves tecnologies i a l'auge les servicis per via telemàtica amb el naixement i desenrotllament de la seua pàgina web i la constant incorporació i optimització de servicis a través d'Internet. En este sentit, la pàgina web ha rebut diversos premis que recompensen el treball realitzat i continuem apostant per la millora continua dels servicis que ofereix als ciutadans.

Com a recompensa per la feina realitzada des del seu origen, tant la Seguretat Social com els organismes de què es compon han sigut guardonats amb diversos premis i reconeixements que reconeixen i consoliden el gran treball social que han fet al llarg de la seua trajectòria.